Vells mites per a una nova societat

A l’anterior entrada del meu bloc, ja fa dos mesos (n’està en fase de replantejament) deia que el mite del fi d’un mon idíl·lic i el inici d’un altre, més aviat “cutre”, està molt esteso a tot arreu del Pirineu: “Crestiandat qu’arrenha”, en la versió gascona.
 
També deia que en la versió basca, en comptes de baixar a la vall, com diuen les versions gascones i catalanes, els pagans s’escondien al domen de Jentillarri (la pedra dels gentils) i només un es salvava, precisament per a donar la nova del naixement de Crist. Es Olentzero, el carboner que porta un soc solsticial per a cremar la nit de Nadal, una mena de caga tió; ara ambdues porten regals: societat consumista = mites consumistes.

Pastisseria de Donibane Lohitzune, amb bûches de Noël i amb galette des rois:
el soc i el pa solsticials reconvertits per a una societat del benestar… encara!

Malgrat el bisbe de Roma digui ara que “fora el bou i el ase del pessebre” (del caganer no ha dit re… encara), i el rei d’Espanya li ha fet cas, si veiem la foto del seu discurs de Nadal, amb un pessebre amb corder però sense bou i ruc, sapigueu que son molt necessaris, i prou feina, que molt malament poden carregar el gran bot de vi que el Olentzero vol beure per a festejar Nadal: “idiak eta astuak beren karruakin ezin karriaturik zahagi arduakin”. Carboner pobre, amb un treball dur i perillós, expulsat del món idíl·lic… o sigui, que ha perdut el drets laborals i està aturat i sense gaires expectatives de feina o amb un salari ridícul i condicions pitjor que precàries.

Olentzero, com un Santa Claus vestit de pagès basc, puja a la finestra amb regals…
Com a la resta de països de la mateixa tradició (Santa Claus, Père Noël i altres),
el mite basc que personifica el mite dels solstici se ha reconvertit.
Tampoc els reis d’Orient portaven regals  en una societat rural,
i anunciaven el inici del temps de carnaval… tot això en una altra entrada.

Però encara, només sigui un dia al any, farà (farem) una super festa amb el vi, i costelles, i lloms, i ous i capons (i ara també amb torró i cava català). Per a passar gana i parlar de la crisi, ja tenim tot un altre any endavant.

Dejar una respuesta