Publicat per primera vegada a desembre de 2012. Perdoneu les faltes, però no en tinc gaire, de forces per a corregir el text.
A l’anterior entrada del meu bloc, ja fa dos mesos (n’està en fase de replantejament) deia que el mite del fi d’un mon idíl·lic i el inici d’un altre, més aviat “cutre”, està molt esteso a tot arreu del Pirineu: “Crestiandat qu’arrègne”, en la versió gascona. També deia que en la versió basca, en comptes de baixar a la vall, com diuen les versions gascones i catalanes, els pagans s’escondien al domen de Jentillarri (la pedra dels gentils) i només un es salvava, precisament per a donar la nova del naixement de Crist. Es Olentzero, el carboner que porta un soc solsticial per a cremar la nit de Nadal, una mena de caga tió; ara ambdues porten regals: societat consumista = mites consumistes.
Malgrat el bisbe de Roma digui ara que “fora el bou i el ase del pessebre” (del caganer no ha dit re… encara), i el rei d’Espanya li ha fet cas, si veiem la foto del seu discurs de Nadal, amb un pessebre amb corder però sense bou i ruc, sapigueu que son molt necessaris, i prou feina, que molt malament poden carregar el gran bot de vi que el Olentzero vol beure per a festejar Nadal: “idiak eta astuak beren karruakin ezin karriaturik zahagi arduakin”. Carboner pobre, amb un treball dur i perillós, expulsat del món idíl·lic… o sigui, que ha perdut el drets laborals i està aturat i sense gaires expectatives de feina o amb un salari ridícul i condicions pitjor que precàries.
Olentzero, com un Santa Claus vestit de pagès basc, puja a la finestra amb regals… Com a la resta de països de la mateixa tradició (Santa Claus, Père Noël i altres), el mite basc que personifica el mite dels solstici se ha reconvertit. Tampoc els reis d’Orient portaven regals en una societat rural, i més bé anunciaven el inici del temps de carnaval… tot això en una altra entrada. Però encara, només sigui un dia al any, farà (farem) una super festa amb el vi, i costelles, i lloms, i ous i capons (i ara també amb torró i cava català). Per a passar gana i parlar de la crisi, ja tenim tot un altre any endavant.
