Fites i passos de l’oncle i del nebot

A la trobada sobre patrimoni cultural i turisme, a Esterri d’Àneu, el escultor Ernest Altés va parlar, entre altres, d’una obra seva als Cortals de l’Ingla. Si li vaig entendre bé, va dir que a l’hora de fer l’escultura li va posar una anella perquè l’àvia de la seva dona deia que Carlemany havia posat anelles com fites de la seva frontera. Es de pensar que l’avia no parlava en el sentit històric del personatge, però en el mític, com es parla molt sovint del seu nebot Rotllà, el primer gran “pirineiste”. I Altés va jugar amb aquella concepció de delimitar el espai amb fites que no tanquin, però sí diuen “fins aquí arribo jo, o el meu domini”. Perquè l’Ingla es un lloc de pas entre la plana cerdana i les cingles del Cadí.

anella

O potser es la meva interpretació incorrecta perquè lo meu català només podia/volia entendre allò. Sigui com sigui, ja em corregireu. Entretant, jo faré la meva. O les meves, perquè al escoltar-li em vaig plantejar al cap dos possibilitats d’entrada de bloc: una, les fites/fronteres. I dos, el patrimoni immaterial com generador avui de patrimoni material. Ja n’he parlat, en altres ocasions, de ambdues temes. Com que una hora abans havia fet, de nou, una foto del “mall de Rotllà”, ara en parlaré de les fites, i una altra vegada del patrimoni artístic.

De fet, vaig aprofitar la trobada per fer una mica de turisme immaterial molt productiu en fotos i entrades que ja hi vindran. La editada fa tres setmanes ja parlava dels límits: límits no pas administratius, però més importants a la vida tradicional: entre el món cristià i el pagà, entre el dia i la nit, entre el dejú i el menjar… I deia que les fronteres no eren línies però territoris o moments. Però també deia llavors, i a la entrada propera –anterior a aquesta– que ens fa goig marcar amb fites el temps i el espai. Per això, ja no sé si l’obra de Altés es de debò una interpretació artística d’aquesta voluntat, més mitificada que històrica, o si tot això es la meva interpretació perquè em sembla lògic que sigui així segons el pensament tradicional i actual. Altés deia -o jo entenia, ja no ho sé- que l’Ingla li semblava un indret apropiat per a reproduir “l’anella de Carlemany” perquè era un lloc de passo en aquella suposada frontera.

Avui, quan diem frontera en sentit figurat, normalment en parlem de lloc barrat, tancat, de “no passar”. I no té per què: una frontera és, al contrari, el lloc de passo entre dos (o més) realitats (molt o poc) diferents, sí, però amb relacions. Ja ho deia, també en catanyol, que n’hi ha llocs “on passen coses”, quan en parlava especialment de fronteres. De fet, la mitificació de l’enclosa i mall de ferreria que el mite denomina “mall de Rotllà” es una fita que marca el límit del municipi d’Espot en un camí molt freqüentat, al bell mig de la Vall d’Àneu, que suposadament va llançar el nebot de Carlemany travessant els Pirineus.

mallrotlla

I què em digueu de la “Bretxa de Rotllà”, entre Aragó i Bigorra, o si voleu per marcar més la seva importància, entre França i Espanya? La Bretxa es la frontera, sí, però mitificada precisament perquè permet passar d’una banda a l’altra.

brecharoldan

Vull agrair l’entrada d’avui al Ernest, es clar; però si us ha fet goig, vosaltres també podeu agrair-la al Iñaki i a la Miren Karmele, ni tia ni neboda però cosina, que van anar la setmana passada a Bellver de Cerdanya i em varen enviar les fotos de l’Ingla i el Cadí, per aquesta entrada i per a una altra: es diu eskerrik asko.

3 comentaris

  1. Raymondvot
    Raymondvot 19 octubre, 2020 at 16:03:12 | | Respondre

    en guvenilir casino sitesidir. Butun kullan?c?lar bu siteyi cok begeniyorlar
    siteye gec

    Guvenilir butun ozelliklere sahip bu site, kullan?c?lara en iyi sanslar verir.
    En meshur saglay?c?lardan spor bahislerinin ve casino oyunlar?n?n en s?k kosullardan yararlanabilirsiniz.

Deixar una resposta