Travestisme folklòric

Dones que fan de homes? Escàndol! O no, o abans sí i ara no, o ara encara… La polèmica dels alardes rau en la suposada inversió de papers històrics quan les dones fan de soldats. El nostre cas és el més clamorós, anacrònic, sí, però no massa, ni reduït al Bidasoa. A la Tamborrada donostiarra, per exemple, la participació de la dona ha arribat sobre tot de la invenció d’un paper “històricament” femení, i encara es troben poques “dones soldat”. De totes maneres, 20 anys desprès, i a la vista de l’evolució de les festes a tot arreu, la majoria de la població bidasotarra accepta, o al menys tolera, la presencia de dones “travestides”; però molt malament al contrari: un mascle de cantinera? O, traduït literalment, “amb cua sota la falda?”.

Paròdia de alarde a Oñati, on un xicot fa de cantinera, tothom amb roba de plàstic negre.

Curiós, perquè precisament el paper de cantinera folklòrica -no militar- al País Basc era jugat per homes, concretament a la maskarada de Zuberoa. I el paper de “anderea” (“la senyora”) també, i el de “laborarisa” (“la pagesa”), els sols papers femenins. Quan als anys 80 del XX la dona s’incorpora a la maskarada, va començar precisament amb aquests papers. Però la pregunta caldria ser: per què abans eren jugats per homes? Per què sembla ara a moltes persones el summum del ridícul un mascle de cantinera i no pas fins fa 40 anys? Això sí, a Zuberoa, no pas al Bidasoa, on la cantinera era interpretat per una dona jove de família “jatorra” (molt utilitzat també en castellà, literalment “genuïna”, original del poble), desprès de dècades de desprestigi del paper: una noia entre desenes de xicots, i fent de servidora de licors? Ja ho deia la meva àvia: abenduko izarra, tabernako neskatxa (estela de desembre, noia de taverna… no et refiïs, de les de desembre perquè els núvols les fan aparèixer i desaparèixer constantment, i de les altres ja sabeu per què).

De tots homes a quasi totes dones, la maskarada viu malgrat el despoblament d’aquesta vall norpirinenca.

Sembla que em desvio, però no: malgrat ara n’hi ha qui diu que seria el món al revés, la cantinera fou mal vista durant dècades al Bidasoa, i directament protagonitzada pels homes a Zuberoa perquè el protagonisme masculí al carrer era absolut. També a les pastorals de Zuberoa, mena de teatre popular, tots el papers femenins eren protagonitzats pels homes. I fins i tot n’hi ha algun cas de dones només, però mai mixtes fins a finals del XX, pel motiu ja senyalat.

Un xicot fa de Joana d’Arc a la pastoral de Ozaze de 1910. Imatge del Museu Basc de Baiona.

I penso que aquest és el motiu que encara sigui interpretat per un xicot el paper de Rosseta, la noia que vol forçar l’ós del carnaval d’Arles, al Vallespir. De fet, la violència sexual seria evident i per tant inacceptable a la plaça pública si es tractés d’una noia “de debò”. El altre motiu principal seria que una noia no podia tenir protagonisme públic, social i per tant simbòlic al carrer, ni tan sols per a fer de noia, no al menys d’aquesta noia. Mireu el cas de les assoades. Una altra cosa seria sortir a dansar, sobre tot en parella, reproducció d’un ordre social binari “com cal”.

L’os i Rosseta, que s’alça la falda.

Més enllà del folklore, més enllà de la creença en que els alardes són una commemoració històrica (per cert, on sí varen barallar-se les dones de valent), més enllà del oblit col·lectiu del desprestigi del paper de cantinera/noia de taverna, més enllà està el pensament mitificat: la guerra és masculina per definició, el espai públic també; i el espai de la dona és la casa (“mujeres a la cocina, mujeres a fregar”, sí, al Bidasoa només en castellà, amés de putas, zorras, sou de fora, etc.), i com molt, espectadora a la vorera per a aplaudir. A Arles, espectadores no hi havia gaires, de dones grans al carrer (algunes a la finestra o al balcó), senyal de que havien après des de petites on calia estar quan els homes ocupen la plaça.

El folklore és la forma, el mite és el fons del nostre pensament.

Aquesta entrada és la darrera del bloc sobre mitologia pirinenca en aquest format, i per això la volia en catanyol.

Deixar una resposta